Infant, amor o geni,
gairebé rius o voles,
petit geni en un món
que el desig afaiçona:
tu i el teu peix, el gaudi
llisquent i saltador.

Sempre infant, joc només.
Tanmateix, si cresquessis
-tu, d'una alegre raça
que amb engany se'ns assembla-,
el joc no oblidaries,
cursa, vol o combat.
Sols amorós tindries
el pensament, i als braços,
oblidats de dofins,
la blana resistència
i el favor de la flama.

Et faré alat, amb una
impossible innocència.
REp llibertat i gràcia.
Té la felicitat,
un crit de vida, sense
dolor de pensament;
un somni de delícia
anterior a cap dubte,
sols habitant del marbre
o en una carn de bronze.
Té un somni que em prenia
de verdors, d'ones fresques,
no solament infància:
eterna embriaguesa!

Entre cadell i déu.
Forma humana, però
sense tortura d'home.

És la meva grandesa:
plenitud de la joia,
que no tenim, que sols
podem endevinar
donant forma a una ombra.