''I amb tarannà de qui ja no pot més, 
ni resistir ni resistir-se més, 
ets ja dempeus, dintre del meu abraç, 
tot assentint, amant: "Anem al llit."

80
/105
XII

"Anem al llit", et propose, besant-te, 
bruna, la pell, els pits, el coll, la boca. 
"Anem al llit", et mussite, i t'agafe 
en un grapat, tendral, amorosíssima, 
els teus cabells, el mugró de l'orella, 
amb gran amor i por de soledat. 
I amb tarannà de qui ja no pot més, 
ni resistir ni resistir-se més, 
ets ja dempeus, dintre del meu abraç, 
tot assentint, amant: "Anem al llit." 

VICENT ANDRéS ESTELLéS
L'amant (dins Cant temporal), 1980