A l'orella, fregant el pols encès,
un tan y d'alfabreguera.
Olor de sol i joventut,
frescor de lluna i alta brisa.
Tot un estiu de sang
de la seva ombra breu i tendra s'enamora.
Alt orgull que aparença el color d'una galta
desitjada en un somni delicat i recòndit.
Tu perfumaves les paraules
que devora una orella
tremolaven de llum i de turment.
Declaraves la festa amb el teu aire,
congregada la gent que, pels camps solitaris,
l'alegria exigeix, sota el cel del matí.
És més pura i patètica la mirada ufanosa
i aquella pols d'engallament victoriós,
si una arrel de frescor té en els teus rulls.
Les mans damunt la falda,
una noia et mirava entre els seus dits,
tanyet flairós d'alfàbrega.
I es va marcint amb tu la tristesa del dia.