I

Sol i vent damunt el pla.

El sol, per subtil camins,
busca la sal, e el seu gra
qualla als estanys, horts salins.

Hortolà, el vent poua amb els molins
l’aigua dolça als caps veïns:
fruita, hortalissa i dacsar.

    II

L’illa s’amuntega al nord.
La ciutat fuig amb el port
i les murades. Salines
solitàries. Dins l’estany
brilla al sol l’esforç de l’any
sota un vol baix de gavines.

Vores de la sal: camins,
i la palmera desclosa,
i la rosa
dels molins.

    VIII

Nòrdics vaixells són la baga
que estreny el sol i la sal
amb el peix de fred i obaga,
gels i aurora boreal;
el treball del saliner,
dur de suor i coïssor,
amb l’esforç del pescador ,
llarga mar i breu recer.
Antics oficis, armats
contra oposada duresa,
oh mar presonera i presa,
lliure mar de tempestats!
Motonaus, vapors, velers...
Un vell lligam hi camina.
Pel mar te’n vas, sal marina,
al mar dels blancs mariners.