''Sortiré al camp. Diré a la terra: Ets bella,
més que l'amor. T'estimo més que a ella.
La pau... Te'n rius? No trobaré descans.''

57
/59

Vull pensar sempre en tu. Plorar per tu.
Per tu, morir. Per tu, renéixer, viure.
Fugiré. Et miraré. Tornaré a escriure
versos d'amor. D'amor sóc trist i bru.

O tirar lluny un cor massa madur.
Que seriós el món, l'amor, ser lliure!
Lliure, i aquest turment es vol adscriure
a la pell, al cervell! Lliure, i insegur!

On aniré que sigui lluny de llavis,
de cabells? M'enduré els meus propis glavis,
el propi foc per recordar unes mans.

Sortiré al camp. Diré a la terra: Ets bella,
més que l'amor. T'estimo més que a ella.
La pau... Te'n rius? No trobaré descans.
 

MARIà VILLANGóMEZ
Declarat amb el vent, 1963