1

Arriba de les més velles 
cançons la meva cançó.
Arriba de no sé on.

I ve per totes les meves
cançons la nova cançó
Ve pel meu somni pregon.

L’adolescent solitari.
La llengua remota en boires
de gestació.
Allí hi havia aquell arbre
que fruita cada saó.
De la terra, de l’aire,
recollia l’amor.

La seva força era d’amor.

    2

La seva força era la flama.
enmig de la nit
esclatava.
Com un volcà,
que sembla que el foc del món
aplega a l’alta muntanya.

Veu d’un home, l’avenc
on ressonava.
Era la veu escollida
per tota la flama
que recorre nastes entranyes.

Boca sofrent
i necessària.