Canta, canta rossinyol,
mes no cantis de tristesa,
que la nit és un sospir
i en el cel hi ha una estrella.

És l'estrella de l'amor...

Però canta a vora meu
i a l'ampit de la finestra,
amagat sota el fullam
d'aquell arbre que la besa.

Canta canta rossinyol,
que en el cel hi ha una estrella.

De les notes que han eixit,
lluminoses com de seda,
una fina i resplendent
cada fulla té suspesa.

Canta, canta rossinyol,
mes no cantis de tristesa.
Si la lluna et fa claror,
més encara les estrelles;
si en el béc hi duus el cant
de la doble gentilesa:
-cant d'amor i cant d'enyor-
fes cantades ben serenes.

Canta canta rossinyol,
que en el cel hi ha una estrella.