''La fatiga en tu, com el vespre 
en la blancor viva del mur.''

>
Assumpció
3
/185
Assumpció

El somni amb tu es conlliga, 
com el perfum al taronger.

El desmai en tu, però ets l’arbre  
que intensament esvelt eleva 
la fortalesa jove.

Un deix en tu, com l’ombra fina 
del pollancre a la seva alçària.

La fatiga en tu, com el vespre 
en la blancor viva del mur.

JOAN VINYOLI
Primer desenllaç, 1937