''L’àngel i tu, la seva amiga,
lentament us haveu confós,
un per l’altre, fets de mirada.''

>
A una noia que mira el crepúscle
4
/185
A una noia que mira el crepúscle

Et fascinava la silent fatiga
del crepuscle en destí vagarós, 
i la teva ànima canta enlairada.
L’àngel i tu, la seva amiga,
lentament us haveu confós,
un per l’altre, fets de mirada.
 

JOAN VINYOLI
Primer desenlla, 1937