Sembles a punt com de sorgir 
de tu mateixa: veu o cant, 
o mínim plec a la juntura  
de la boca o secret somriure. 
Ets a la vora, ran de l'aigua 
tumultuosa del corrent 
que llisca sempre. 
Però mai el frec de la vida 
no descompon aquest miratge, 
la mudesa en crida constant. 
Com des d'una alba tu somrius,  
enllà del son i de la terra.