''Que sol i estrany aquest camí
que es perd on queda, grisa i sola,
la casa trista: cap destí
no s'hi atura, tot l'isola.''
7
/185
La casa abandonada (Cézanne)
Que sol i estrany aquest camí
que es perd on queda, grisa i sola,
la casa trista: cap destí
no s'hi atura, tot l'isola.
Finestra closa -les teulades
són per la pluja i són pel sol
només-, onbrívoles, glaçades,
les hores cauen al seu volt.
JOAN VINYOLI
De vida i somni, 1948