Oh, estrènyer les mans on batega, 
amb la més noble sang, la més pura, 
la més trista, la més agitada, 
la més encesa i ardent, oferint-se, 
en la plenitud d'un cor! 
Ai, aquest doll, aquest vessar d'amor 
que es perd en l'aire i en les coses! 
Tant que voldria el cercle 
tancar: de tu a mi, de mi a tu cloent-se 
la vida i res ja no es perdria 
d'aquest immens, insadollable anhel!