Sovint, sovint, l’home s’oblida 
del més secret i del més gran. 
Com un infant juga a la vida 
i s’embriaga del seu cant. 
Els dies vénen i se’n van.

Però de sobte, no previst, 
allò més greu que dintre seu madura, 
en el seu cor estranyament fulgura, 
com un diamant trist.