''...com a l'illa de Pròsper, encantada,
sovint escolto la cançó d'Ariel.''
23
/185
Primavera
A ple migdia el món és tot en calma,
igual com a la nit o quan declina
la tarda i és missatge de tristesa.
Llavors, quiet i ple de la memòria
del temps passat, que amb el crepuscle arriba,
com a l'illa de Pròsper, encantada,
sovint escolto la cançó d'Ariel.
JOAN VINYOLI
Les hores retrobades, 1951