Cessa, cor meu, de preguntar 
i assaja la lloança. 
Només qui lloa trobarà 
del seu dolor bonança,

car la cançó que neix al cor 
bressa la terra i les estrelles 
i transfigura les roselles 
en immortals espigues d’or.

Fes, doncs, lloant, el teu camí, 
des del matí fins a la posta. 
Davant l’enigma del destí, 
sigui el teu cant una resposta.