Oh sempre encara primigeni
món adormit i jo, perdut en closa
nit, indefens. No em val dreçar-me,
sotjar el misteri de les bèsties,
interrogar l'antic silenci
profund del bosc.
                           Però sentir l'aurora
rera la nit, la saba fer-se fulles,
però mirar foguera i astres
ardents, oh meu irreductible!