Si de mi baxa lira 
  tanto pudiera el son...

Sempre de nit, confusament, 
cremen els mots, neixen imatges; 
maduren cels, aurores, platges, 
tot es fa símbol transparent. 
Dominaré somnis de vent, 
pors de la nit, ones de febre, 
amb aquest do: càntic vivent? 
Dret en el cor de la tenebra, 
sóc esperança, moviment 
cap a la llum, veu que celebra.