Aturo la imatge pura 
de les coses en un bres 
de silenci que murmura, 
quan un déu passa a través.

Oh saborosa clausura! 
Guanya el temps la paciència: 
mot per mot, es transfigura 
l’inconegut en presència.

Mai no mor aquest encís 
de la paraula tocada 
per un vent sec i precís.

Fins allò que és pur instant: 
flor de neu, alba, rosada, 
duren sempre en el meu cant.