Quan ja per entre els pins 
fresseja el mar de l’aire 
i les copes són plenes 
de l’hidromel solar; 
quan esclaten les roses 
i les flors de migia cremen 
a les terrasses vora l’aigua. 
Diumenge, dret a les escales, 
en el replà d’un alt silenci, 
ric dels secrets de cel.les i de pòrtics, 
mira per sobre les teulades 
la llisa mar guspirejant i sap.

Després de molta lluita, sols després  
de l’incessant combat entre la roca 
i el foc, madura i pren la flama. 
Després de molta lluita, sols després, 
pot la mirada omplir-se i retenir 
calladament. I el gra madura als camps.