L'udol vermell travessa la forest,
despulla branques, espesseix als sots
la penetrant olor de fullaraca humida.
Tot es mor sostenint
entre dits blaus una flor roja.
Qui gosa encara dir: sóc?

Ombres corbades, amb fatiga
de llunys, instal·len bambolines
de boira al riu, cremen arbúcia
planyent, al bosc. Pregunto si per cercles 
ce foc o salamandra... Guspiregen
molsa i paraules en l'arbrat.

Parlem baixet, que passa
l'humit pels vidres amb la fosca.
És hora ja, s'atansa arbrós i dur,
cobert de vent i em llança fora murs
el guarda de la finca.