Oh, la conversa! No la sents 
com aire pur entre la set dels boscos 
destinats a cremar? Quanta guspira 
s’aixeca i giravolta!, les muntanyes 
tremolen acostant-se, ja les bèsties 
del foc són a l’aguait dintre les coves 
ardents. 
             Vibració primera 
de tota fulla, de tot branc, de tota 
la terra entre tu i jo. Que ja l’abisme 
ni els rius profunds no poden separar-nos. 
Crit en el crit, cantem-nos a l’orella.