Per un call dur, sense tornada, 
camino sempre vers la deu, 
acompanyat pel tornaveu 
de la vida cruixint cremada.

Les fulles grogues, la hivernada 
que ja s'acosta, són trofeu 
del fatigat; jo perdo peu, 
fadat per la teva mirada,

Rosselló-Pòrcel ple de crit. 
Mal instal.lat en l'aspra nit, 
rica la boca de paraula,

dius que més val de créixer més 
en dol, en foc, en foll excés, 
que no seure amb els déus a taula.