Sé l’altre sols, vull l’altre fins no ser 
jo sinó ell, i gosaria més. 
Diuen: Ets foll de conrear l’excés, 
queda’t a l’hort dessota d’un fruiter.

Roques amunt, al cim de l’espadat, 
el solitari parla amb el profund, 
Diuen: No val sinó la veu del munt. 
Jo m’arbro sol i sóc el separat.

He posseït el matinal atzur 
i la secreta vermellor de l’or, 
però quan venç el tenebrós conjur,

sempre abocat als alts penya-segats, 
la por i el crit dels vents arremorats 
em fan clamar cap a l’Ocell més fort.