Aquí, dreta, no et moguis 
de com estàs, en la penombra 
del rebedor, la cara oval oferta 
per un sol dia, 
la flonja boca mig 
oberta deixes 
que sigui llarga estona boca 
per als meus llavis, 
         mentre la claror 
del celobert  és una taca blanca 
rectangular, fixa en un angle 
del nostre amor acumulat que es fa 
compacte i expansiu, 
   omplint-nos 
en l'abraçada, cada cop els braços  
troben més cos.

Adoro te devote.