Passejo sense pensar en res que no sigui 
desparendre de fer-me cap propòsit, 
filant teranyines ?atrapar-hi 
de tant en tant insectes de paraula 
que mai no sé què volen dir. 
Deixa que et fugin. Torna vagament 
al lloc d’on venies. 
                              A la cantonada, 
tres dones parlen del polsim dels corcs 
de la biblioteca, 
mentre al jardí ple de verdors, al pont 
xinès, un home entotsolant-se toca 
les canyes de bambú.

És així com d’un femer el gira-sol 
o de la fosca el llevant puja. 
Baixo d’un tren llarguíssim aturat 
a ple camp a la nit: 
el món se’m torna gelatina freda.