Probablement no podré mai
agafar aquest tramvia
sempre aturat com totes
les coses que serveixen
veritablement.
                       I totes les finestres
de la casa estan fosques.
                                      Comprensible
que mai no s'hi aboqui
ningú.
           Seixem-ho tot
entotsolat, distant, que és quan les coses
es manifesten.
                       No et pertorbi
cap moviment.
                        Aquesta llarga cinta
de carretera de suburbi sols
indica llocs on es podria anar,
però no cal anar-hi.
                               Mai.
                                       Quedem-nos 
aquí.
         Si vols, quan ja no puguis
suportar més la solitud,
agafa el taxi
que està immòbil també fora del temps.