I

La mort no és una cosa
per tractar així després de quatre
vasos de vi.
                 No pensis en els arbres
de la tardor. No pensis en les fulles 
que van caient. No pensis en les branques
dures, d'hivern.
                       La nit a poc a poc
ens va cobrint.
                       Un dia, perquè fem
l'amor -amb traça o sense traça-, molt probable
que en surtin fills: perfecte resultat,
tantes vegades insatisfactori,
lamentable per ells i per nosaltres,
els qui vam fer-los, tal vegada sols
per un petit orgasme: tres
o quatre
segons de pler -com deien, quan jo era
bon noi, certs capellans.

II

No tremolis de fred. No tremolis de res.
Tot està ja perfectament determinat:
s'acabaran els teus dies,
que tanmateix valen ben poc.
Hauràs vist una barca ajaguda a la sorra;
hauràs tocat algun moment un cos;
hauràs cregut en un ésser
fluid, sense contorns, l'exacte equivalent
aprofitable del no-definit
i que de sempre t'ha fet mal
i que de sempre has volgut
i que no ha existit mai.

Tot són fantasmes, ombres.