Du musst dein Leben ändern. 
                            Rilke

Cobrí l’ocell les muntanyes del mar 
i les planúries de la terra, 
veié la llaura, la sembra i la collita, 
i els homes aücant 
els cavalls desbocats. 
Van cremar les fogueres 
tota la nit espurnejant 
sense pluges apaivagadores. 
                                              El foc s’havia estès 
fins a la casa que ja flamejava, 
i es va formar una filera d’homes 
que es passaven galledes plenes d’aigua dels pous antics 
de l’un a l’altre en cadena i la llancen 
al foc per matar-lo, però el foc se les beu 
a desenes i a cents. 
                               El poble tot allí. 
                                                        Ploren les dones, 
que ja del blat no en queda res 
i cremen les palleres. 
                                     Els cavalls nocturns 
a l’era en cendres batien 
les garbes que sols eren en els ulls 
esbatanats dels qui ja tot ho havien 
perdut. 
            -Ple d’una cadència 
segura, corriol que porta 
al cor mateix de la realitat, 
he de tornar a la llei 
dels poemes antics i no deixar-me endur 
pels mots imprecisos. 
                                   Recordes 
el ferrador com avivava el foc 
amb el vent de la manxa, com ferrava 
les mules, els cavalls, les eugues, 
la flaire de cremat 
de les peüngles? 
                            Insistència 
reiterativa en el foc.

             .

Pel clar principi 
d’aquest poema plana un gran ocell 
que al cim d’un pic vaig veure a tocar, 
majestuosament volant, allunyar-se 
fent cercles. 
                    La resta 
records i paraules. 
                              Provo de saltar 
de nen per sobre les fogueres 
mig apagades. 
                        Posa-hi ara un groc 
de palla flairosa. 
                           Sobretot no oblidis 
un blau intens al fons sobre el qual 
es retallin muntanyes de perfil esquerp 
de pedra dura, 
que la pissarra es desfà 
                                     -grisalla 
de pensaments, de somnis. 
                                           Aboca’t a la nit. 
Escolta els ocells, mira el dia 
com neix. 
                Torna a veure les coses 
en els ulls d’un infant. 
                                    Torna a llegir en els llibres 
ara que és tard. 
                         Has de fer una altra vida.