Em mires com un entomòleg 
observa un insecte 
clavat en una agulla. 
En veritat sóc l’insecte, 
però vivent: 
                   menjant i copulant 
per sobreviure. 
                         No hi ha temps 
per aturar-me a contemplar 
les formes que s’assemblen a la meva. 
Tot és irreversible: 
viure i morir. 
                     Se’m complica, 
però, l’afany: he de saber què sóc, 
on vaig, per què? 
                           Massa preguntes 
per intentar de contestar-les 
en vol rasant, tot fressa d’èlitres, 
brevíssim, sobre l’aigua.