Ens vàrem perdre en el pas
inacabable i únic
de l'un a l'altre:
                       parlaríem
de tot en el clar dia just,
se'ns tornaria la veu
com un silenci de rosada
damunt l'herba a la nit,
reposaríem els ulls
damunt l'ordre dels camps
i les illes poblades
de gavians i d'ullastres.

Però un dia, en caient
la tarda fora camp,
vam encendre un gran foc
en una morta oliveda
i amb mans tremoses ens posàrem
buscalls encesos a la boca
i ens n'omplírem el pit.
I vam morir, mai no morint,
com de cremades d'últim grau.