Sóc la paraula encesa prop teu 
que et reté i et deslliga. 
Amb prec humil demano 
sol.lícitament: esdevé el que ets: 
silenci de vaixell entrant a port, 
riera al pla, camí sense brossall 
remorejant de vespres. 
                                    Els matins 
se’t lliguen als cabells. 
                                     Amb el teu gest 
vertebres els meus somnis.