A l'aigua ens abracem: té el pubis 
escarolat, la gropa sumptuosa, 
que en jo tocar-la es fa més plena encara. 
M'hi encavalco. 
                          Fuig. 
                                   Entrecuixem. L'agafo 
pels flancs, amb besos l'asfixio. 
                                                  Fuig 
un altre cop, però ja llangorosa, 
flonja i ardent. 
                        Així que surt del bany, 
regalimosa, les agulles d'aigua 
li queden pel cos evaporant-se 
són crits d'amor. 
                          Aleshores parlem 
amb ajut de metàfores. Com dir si no 
l'excés d'aire calent que abrusa el pit, 
el segament de cames i genolls, 
el cor que se'm desboca quan la miro 
dreta o jaient. 
                      T'adoro 
fins l'esquelet.