Hem caminat solcuits per graves remorejants,
hem flairat els matins de vent salobre i d’espígol,
hem tocat els vermells enfervorits del vespre,
hem ressonat com cisternes buides
que es van omplint amb aigua de pluges ancestrals. 

Hem explorat, hem descobert escales 
molt dretes, de cargol, les hem pujat; a cada 
graó perdent-nos per un altre temps,
cap a renéixer.
                       Hem arribat a dalt
del campanar: penjant-nos de les cordes,
hem tocat a destemps. Hem afollat les òlibes
i d’altres aus.
                     Hem travessat les nits
plenes d’espai, obertes, hem mirat abismes,
profunditats transparents.
Hem penetrat en coves de cristall de roca.

Un àgil foc se’ns entortolliga
com una serp per tot el cos i fa
de tu i de mi un sol arbre incandescent,
impropi de la terra.