''Abracem-nos, arrossegats
pel vent que singla
cap a la nit rocosa. Vastos
paratges de silenci.''

>
Abracem-nos, arrosegats
130
/185
Abracem-nos, arrosegats

Abracem-nos, arrossegats
pel vent que singla
cap a la nit rocosa. Vastos
paratges de silenci. Signes
per tot el cel. Claror nocturna
del vent. És a partir d’aquest
instant que es fa més ample el moviment
meravellat del cor.
                              Les mans flueixen.
 

JOAN VINYOLI
El griu, 1978