''Amb els teus ulls molt foscos i brillants has mirat els nens i has sentit “felicitat”.''

>
Els nens
134
/185
Els nens

Els nens s’han escapat de l’escola i salten, riolers, pels turons que hi ha prop, tirant-se pedres de cotó fluix i boles de farina que els deixen blanquinosos. Tot d’una se’ls apareix un àngel immens de paper vermell, que els deixa atònits i meravellats. Tot el cel és de color vermell. Cantant i cridant i rodolant per terra, tornen feliços a l’escola i t’expliquen el que els ha esdevingut. Tu els dius que no devia ser cap àngel, sinó el reflex de la claror d’un núvol baix. Ells et repliquen, però, que no era cap àngel ni cap núvol, sinó el teu estel, que els protegia i els embadocava. Amb els teus ulls molt foscos i brillants has mirat els nens i has sentit “felicitat”. 

JOAN VINYOLI
El griu, 1978