Un altre cop vols agitar les aigües 
del llac. 
              Està bé, però pensa 
que no serveix de res tirar una sola pedra, 
que has d’estar aquí des de la matinada 
fins a la posta, des que neix la nit 
fins al llevant 
                       -tindràs la companyia 
de les estrelles, podràs veure l’ocellassa 
de la nit negra covant l’ou de la llum 
del dia nou-, 
                     assajant sempre cercles, 
per si al cap de molts anys, tota una vida, et sembla 
-i mai potser no n’estaràs segur- 
que has assolit el cercle convincent.