Tot just hem arribat 
a la taverna dels Oratges. 
                                        Mira 
com ragen les bótes. 
                                Fibla aquella 
de quaranta anys. Beguem: 
tota la llum de les estrelles 
aquí, de sobte. 
                       Llac 
de silenci. 
                Qui és que neda?

Qui neda amb mi per aquest llac 
de silenci? 
                  Pugem al bot 
i naveguem. 
                    No veus que 
no sé remar? 
                     Però saps estar 
molt bé quiet. Escoltem les fulles 
de la ribera i els mosquits. 
                                         No et cremin 
els ulls així. Temo que m'entrin ganes 
d'heure la lluna als fons del llac. 
                                                   No, que t'ofegaries.