Intentaré de dir la llum de la foscúria 
de la mar encrespada a trenc de nit. 
                                                        Escumes 
fosforescents. 
                       Les barques mal deixades 
prop d’aigua, el cabestrant que els homes fan girar, 
vestits de nit, se les enduia platja amunt. 
                                                                La fressa 
del vent i de les aigües es va fent 
més poderosa cada cop: tanquen finestres 
i portes. Sols a la taverna 
dels Oratges se senten 
les màquines de joc; encara allí, 
pots beure canya a glops petits. 
                                                  Giràndoles d’estrelles 
il.luminen el cel més negre que una gola 
de llop. 
            La serp del vent, 
desenroscada, xiula pels carrers. 
                                                    Dalt l’illa 
llampeguejada gira el far. 
                                        Els gavians 
s’arreceren dins meu, els crits 
de la nit negra i els udols, 
en mi també. 
                     Sé prou que la claror 
germina dins la fosca. 
                                   On és que som? Enlloc? 
Fora de tot? Qui ve? 
Si vols dormir tranquil pensa en les boies.