Quedem-nos abraçats damunt la sorra
dos en un sol, del tot.
                                 Llavis extensos
com una migdiada.
                              I escoltem les ones
caient, blanes dormint.
                                    Que el sol penetri
fins a la sang. 
                     Però l’amor no basta.
Fem per manera de pujar l’escala
que inventarem, graó rera graó,
fins a tocar el zenit del nostre somni;
davallarem després i comprarem pastissos
i vi de marca, sec.
                             Gaudim sense metàfores.