Pugem ara a la barca
varada ran de les onades negres,
tan dolçament quietes que no en sents ni el clapoteig;
fem-nos en mar dellà els esculls i el banc de sorra
fins a arribar al cor de la nit. Que lluny
les casetes del poble redossat
a la muntanya, que remot el dia!
Entre tu i jo hi ha un invisible tel
tan fi que una alenada el desfaria,
un simple buf.
Però nosaltres ens volem així,
més de la nit, sense parlar, més de la nit.