''Fosc en la nit, tot sol, em mires i t'escrutes
a tu mateix; han mort els qui estimares;
podereges, amb tot, encara en el crepuscle
de l'edat.''
Fosc en la nit, tot sol, em mires i t'escrutes
a tu mateix; han mort els qui estimares;
podereges, amb tot, encara en el crepuscle
de l'edat.
M'embriago
de tu.
Tot és aprenentatge,
gran mestre vell.
Si vols, vine a la cuina,
sense parlar ens farem patates al caliu,
les menjarem callant.
Recordaràs, potser,
sense desig, ja quasi déu, el cos de Sàskia.