No desvetllis, oh tu, qui siguis,
somnis de foll,
                      que estic embarrancat
sense saber si faré platja
o m'estavellaré  contra les roques.
                                                   Tinc silencis
profunds per aplicar a les nafres del malalt
que no pot suportar tanta insensata
remor.
         Necis, calleu.
                             Tots ara a casa
a meditar.
              Tornem a la nit llarga
dels rius.