Des de quin lloc m'envolaré demà? 
Tu vas i véns i mai no quedo sol, 
que m'has donat un cec impuls de vol 
i quasi mort encara puc volar.

Tinc mar, tinc foc, tinc platges on estar 
prenent el sol nocturn que ens correspon. 
Anem al bar a deixondir la son, 
beguem fernet amb mots de part enllà.

Vindran els Foscs a dir que no som res, 
i no som res excepte el guspireig 
d'aquesta hora viscuda amb tant de pes.

Posem paranys per enganyar la nit, 
siguem tan sols un vague somnieig 
de vida vulnerable: crit escrit.