Quan sóc ran de l’abisme, què em reté? 
No cau mai daltabaix el vianant 
que sap que res no porta mai enlloc, 
que el lloc és embrollar-se per camins 
desconeguts i veure-ho tot de pas, 
amb la certesa de no trobar jaç 
per dormir-hi tranquil o fer l’amor, 
si jove és, o pensar-hi, de vell, 
sentint el vent o el xiscle d’un ocell.