El mar és ple, però jo em passo dies 
omplint-lo de mirada. 
                                   Cal saber-ho fer: 
que mai no se n’adoni, com si no el tinguessis 
en res tot i la seva immensitat 
i el seu saber-se dur i compacte, ric 
com la balena, que tot d’una en surt 
i que amb un cop de cua els pescadors afona. 
No, que romangui llis, indiferent 
a la teva enyorança, a la teva recança. 
Ser vell de veritat vol dir saber estar sol. 
Estalvia gemecs i fes més ample el mar.