Si de nit les bruixes 
em maten les roses, 
en matí d’aloses 
oloro maduixes, 
i sol, d’aquí estant, 
encenc el llevant,  
apago la tarda; 
el crit escarit 
d’un ocell de nit 
no em fa cap basarda, 
tant em sento eixit.

Talment, ara, eixit 
que intento fortuna 
de fer un tot unit 
amb sol, terra i lluna, 
que d’aquest afany 
que el meu cor altera 
n’obtinc un alt guany: 
ni vana quimera 
ni condició 
de mortal em lliga, 
sinó sols amor. 
Qui d’amor s’abriga 
puja l’esglaó 
que el deixa a l’artiga 
del saber major.