Massa m'atardo, i no perquè l'esperi
vindrà cap missatger del meu abans
a dir-me: Atura't ja, seu a la taula
dels convidats; és l'hora del descans.
No ve ningú: passo de nou balanç
i veig que em queda molt camí per córrer;
m'atien amb lladrucs els meus alans
a travessar un àrid desert de sorra
per arribar a no sé quin fèrtil lloc.
Plou foc, el terra és un incendi groc.