''Té l'espígol callada resplendor
com si tot ell esdevingués olor,
i ens reca de deixar-lo tan endins
del vent i dels camins,
com de collir-lo, encara fresc de terra...''
Té l'espígol callada resplendor
com si tot ell esdevingués olor,
i ens reca de deixar-lo tan endins
del vent i dels camins,
com de collir-lo, encara fresc de terra,
feixuc d'aroma i de color;
car som presos, com ell, de tot l'enyor
de la brisa morada i de la serra.