Els homes vells a 
dins l’asil
apurant
cada cigarreta fins al plàstic
i els filtres esbargits per terra
a peu de paret
i
a peu de paret és on ho veig allò 
que podrien ser 
quatre bombetes penjades entre dos arbres
i o tres fills de
pagès de quatre i vuit anys
(de fet la petita i el gran 
també es porten molt bé
tot i la divergència d’edat)
que corren jugant excitats
per l’explosió de riure i les
vint persones de més a la plaça

el boig del poble
entremig
sorprès de portar
un got de plàstic a la mà
amb un vi de  diumenge
de tots asseguts a la taula i al mig
el porró,
i els quatre balladors ensinistrats
pel paio de l’escenari
i les mosses 
i també la noia que és de fora
i el gos que es passeja espantat
i algú que el persegueix  

i al mig de tot
allò tant poderós:

l’acordió de festa.
                         Marata, juliol del 2007