al bar hi ha vuit taules disposades
segons algú que no coneixes
i un munt de cerveses buides
a quasi totes.

Un noi al fons de tot
conviu amb la histèria
cal mastegar el coll de l'ampolla
fins que rebenti, diu,
és necessari que ragi sang

això és l'última cosa que li queda, ara mateix
i sap més bé que ningú
que qualsevol precipici és un pont.

A l'altra banda del bar es diu
i es discuteix i algú proclama
que cada paraula és palpable
i que tenen un nom, una forma
un cos esvelt punxegut o egoista
"jo puc tocar les paraules", crida,

l'olor el perfum i la textura
de la nit,
per exemple, diu,
i tocar-li el pit arrapar-se-li amb fúria i demanar-li
que digui el seu nom, que expliqui
com sempre li fa l'amor, que
la nit
té una habitació amb una sola paret
de maons per fer més
dur i físic i intens el sexe i una
olor tan densa que es confon
amb els llavis i els malucs.

Es segueixen buidant cerveses.
entremig, les taules aguanten
al seu lloc i, sempre com sempre,
quan una parella en una taula
punxa la medul·la de l'espiral

la por es presenta poderosa i buida
i les taules cedeixen pel pes.